Quan una ciutat no es cuida, la gent ho nota. I ho pateix.La neteja i l’estat de l’espai públic són dos dels primers senyals que ens indiquen si vivim en una ciutat viva o en una ciutat dormitori, com ja hem denunciat quan parlem de dignitat, civisme i qualitat urbana.

El passat 1 de febrer va entrar en vigor el nou contracte de neteja. Una xifra rècord: 31,4 milions d’euros en cinc anys. O, cosa que és el mateix, una inversió anual de 6,3 milions. Per posar-ho en context: cada any es podria construir un nou CAP o una nova escola amb aquesta inversió. Això només té sentit si hi ha bon govern, planificació i exigència en la gestió.

Malauradament, però, tot i doblar la inversió, la ciutadania no ho notem. Al barri de Trajana encara no hi ha contenidor groc. A l’avinguda de les Corts Catalanes fa més de dos anys que esperem un simple contenidor d’orgànica. Els mobles abandonats inunden voreres fora dels dies establerts. O els dimecres, després de netejar sota l’autopista, queden les mateixes taques i moltes fulles, com si no s’hagués netejat. Al carrer del Bogatell les voreres continuen trencades, la gent hi ensopega i ningú sap quan arribarà la solució.

I què passa amb els equipaments esportius? Abandonats, tal com hem explicat en la nostra anàlisi sobre la gestió esportiva a Sant Adrià.

Sense calendari clar per a les licitacions. Sense manteniment digne. Sant Adrià no millorarà per la pluja de milions que ens arribi de fora.

Millorarà quan la ciutadania i l’Ajuntament anem de bracet i quan qui governa assumeixi la responsabilitat de governar pensant en la ciutat sencera. Cuidar Sant Adrià és cuidar els seus carrers, mantenir-los nets, prestar bon servei als seus equipaments, a la seva gent. Perquè ens ho mereixem.

Et deixo més informació sobre mi, per si és del teu interès.