La paradoxa de tributar amb el salari mínim

Publicat al meu perfil de LinkedIn: https://www.linkedin.com/pulse/quan-tributar-ja-%C3%A9s-opcional-limpacte-estrat%C3%A8gic-de-arenas-i-garcia-imgcf/?trackingId=NiRKge5qRm6yyAWXprmNsA%3D%3D

Per primera vegada a l’estat espanyol, els treballadors que perceben el Salari Mínim Interprofessional (SMI) hauran de tributar per l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF).

Aquesta decisió del Ministeri d’Hisenda, que implica no ajustar el mínim exempt de l’IRPF malgrat l’augment de l’SMI, suposa un canvi significatiu en la política fiscal del país.

Analitzo, doncs, aquesta mesura des d’una perspectiva estratègica, evitant judicis ideològics, i explorant les seves implicacions en el context socioeconòmic actual.

Evolució històrica de l’IRPF i el salari mínim a Espanya

L’any 2025, l’SMI ha experimentat un increment del 4,4%, situant-se en 1.184 euros mensuals en 14 pagues, és a dir, 16.576 euros anuals. Fins ara, Hisenda ajustava el mínim exempt de l’IRPF per evitar que els perceptors de l’SMI haguessin de tributar.

No obstant això, en aquesta ocasió, s’ha decidit mantenir el mínim exempt en 15.876 euros anuals, fet que implica que una part dels treballadors amb SMI hauran de pagar IRPF per primera vegada.

L’efecte de les retencions fiscals en els treballadors amb salaris baixos

Ampliació de la base impositiva

Incorporar els perceptors de l’SMI a la base de contribuents de l’IRPF pot ser vist com una estratègia per ampliar la base impositiva.

Aquesta mesura podria augmentar els ingressos fiscals de l’Estat, proporcionant recursos addicionals per a polítiques públiques.

Tanmateix, l’impacte recaptatori seria limitat, ja que només afectaria aproximadament el 20% dels perceptors de l’SMI, principalment solters sense càrregues familiars, amb una retenció estimada d’uns 300 euros anuals.

Pedagogia fiscal i cultura tributària

Des d’una perspectiva estratègica, aquesta decisió pot estar orientada a fomentar una cultura tributària més inclusiva.

El Ministeri d’Hisenda ha defensat la mesura argumentant que contribueix a la “pedagogia fiscal”, és a dir, a la conscienciació que tots els ciutadans, independentment dels seus ingressos, han de contribuir al sosteniment de les despeses públiques.

Així i tot, cal tenir en compte que alguns partits polítics de l’oposició al govern actual ho poden fer servir argumentant que la pressió fiscal ja és molt alta i que és contraintuïtiu que els que estan en l’escala inferior dels salaris hagin de contribuir més.

Sobretot quan tot això passa mentre, per exemple, l’1% de població més rica contribueix menys del que els tocaria (com s’exemplifica al gràfic 1) o fins i tot, algunes empreses del sector bancari o del sector energètic estan obtenint beneficis rècord aprofitant-se de la inflació sense que això els gravi de més.

Sens dubte, és una situació nova dins del sistema fiscal espanyol, fins ara. Veurem si contribueix a la pedagogia o pel contrari, genera relats contraris al pagament de tributs.

Equitat i progressivitat del sistema fiscal

La inclusió dels perceptors de l’SMI en la tributació de l’IRPF pot reforçar la progressivitat del sistema fiscal, assegurant que tots els ciutadans contribueixin en funció de la seva capacitat econòmica.

Això podria evitar situacions en què treballadors amb ingressos lleugerament superiors a l’SMI es vegin més afectats fiscalment que aquells que perceben l’SMI, promovent així una major equitat.

Tot i que aquesta visió dista molt de la percepció que pot tenir el ciutadà comú sobre aquesta mesura.

De fet, tot i que és un punt analitzable dins l’estratègia que persegueix aquesta política pública, no podem obviar les conseqüències socials que se’n deriven i sobretot, en l’opinió pública.

Impacte en la percepció pública i en la cohesió social

Estratègicament, la mesura podria tenir implicacions en la percepció pública de la justícia fiscal.

Mentre que alguns podrien veure-la com un pas cap a una distribució més equitativa de les càrregues tributàries, altres podrien percebre-la com una penalització als treballadors amb salaris més baixos.

Aquesta dualitat en la percepció pot influir en la cohesió social i en la confiança en les institucions.

Comparativa internacional: com gestionen altres països la tributació del salari mínim?

• Retencions en funció de la situació personal

L’impacte de la mesura varia segons la situació personal de cada contribuent. Per exemple, un treballador solter i sense fills que percebi l’SMI complet haurà de pagar aproximadament 300 euros anuals en concepte d’IRPF, gairebé la meitat dels 700 euros d’increment salarial.

En canvi, un contribuent amb parella i un fill menor de tres anys no tindrà cap retenció.

• Comparativa amb altres països europeus

En l’àmbit europeu, per exemple, a Alemanya, França, els Països Baixos i Polònia, el salari mínim tributa a l’IRPF. La tributació dels salaris mínims varia significativament.

Països com França i Alemanya també apliquen impostos sobre la renda als perceptors del salari mínim, però amb diferents estructures i exempcions que tenen en compte factors com les càrregues familiars i les despeses bàsiques.

Aquesta comparativa pot oferir lliçons valuoses per a l’estratègia fiscal espanyola.

I quina ha estat la resposta dels partits?

La decisió de no ajustar el mínim exempt de l’IRPF ha generat un ampli debat polític, amb posicions que oscil·len entre la justificació tècnica i la crítica contundent. Les reaccions dels partits reflecteixen les seves prioritats en matèria de fiscalitat i protecció de les rendes més baixes.

• PSOE: La portaveu del govern, Pilar Alegría, ha defensat la mesura argumentant que només afectarà el 20% dels perceptors de l’SMI, gràcies a les exempcions vigents. Ha intentat minimitzar la polèmica subratllant que la majoria dels treballadors amb l’SMI continuaran sense tributar.
• Sumar: La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha expressat un rebuig contundent, assegurant que l’SMI hauria de continuar exempt. Ha denunciat que no va ser informada prèviament i ha anunciat una proposició de llei per revertir la mesura.
• PP: El principal partit de l’oposició ha qualificat la mesura d’”espoli” i ha criticat durament que els treballadors amb l’SMI hagin de tributar per IRPF, alineant-se amb una postura de rebuig frontal a la decisió del govern. Fins i tot, barallen la possibilitat de votar favorablement a la proposició de llei que impulsa Sumar.
• ERC: S’ha alineat amb altres formacions d’esquerra en contra de la mesura, expressant preocupació per l’impacte sobre els treballadors amb salaris més baixos i defensant que l’SMI hauria de continuar exempt.
• Junts per Catalunya: Fins ara, no ha fet una declaració específica sobre aquesta mesura. No obstant això, en debats anteriors sobre fiscalitat, ha mostrat preocupació per mesures que podrien afectar les inversions a Catalunya, especialment en sectors estratègics.
• EH Bildu: Ha rebutjat la decisió d’Hisenda, defensant que els perceptors de l’SMI no haurien de tributar per IRPF i presentant diverses iniciatives parlamentàries en contra de la mesura.
• BNG: Ha criticat la tributació de l’SMI, considerant-la perjudicial per als treballadors amb salaris més baixos, i ha advocat per polítiques fiscals més justes que no penalitzin les rendes més modestes.

Aquestes reaccions evidencien una clara divisió entre els partits que defensen la mesura per criteris de sostenibilitat fiscal i aquells que la consideren una càrrega injusta per als treballadors amb menys ingressos.

Cap a una fiscalitat més justa per als salaris mínims

La decisió d’incloure els perceptors de l’SMI en la tributació de l’IRPF representa un canvi estratègic en la política fiscal espanyola, amb l’objectiu d’ampliar la base impositiva, promoure la pedagogia fiscal i reforçar l’equitat del sistema tributari. Aquests són els arguments que dona el govern.

Tanmateix, aquesta mesura planteja interrogants sobre el seu impacte en els treballadors amb ingressos més baixos i en la percepció pública de la justícia fiscal. També tensa la corda dins del govern entre els socis de coalició i fins i tot, amb els socis prioritaris que el sostenen. Evidentment, l’oposició farà servir la situació com una mesura de desgast.

I ara és el teu torn, què opines? Com podem equilibrar la necessitat d’ampliar la base impositiva i promoure una cultura tributària inclusiva amb la protecció dels ingressos dels treballadors més vulnerables?

Si vols més anàlisis com aquesta, segueix-me a LinkedIn i X per rebre contingut exclusiu!