Aquest passat mes d’abril, l’Àrea Metropolitana ha publicat un estudi anomenat: “L’habitatge a l’AMB. Evolució dels preus de venda i lloguer.” Elaborats per l’Ernest Ruiz i la Clàudia Marco. Un compendi de dades i conclusions molt interessants que m’ha permès extreure conclusions sobre Sant Adrià de Besòs, la meva ciutat.
Evolució del preu de l’habitatge de venda (2008-2024)
Els titulars podrien fer pensar que tenim una bona notícia: a Sant Adrià de Besòs, el preu del m² de l’habitatge nou ha baixat per primer cop en vuit anys. Concretament, 825 euros menys que el 2023. Però la realitat, si mirem les dades amb calma i context, és molt menys esperançadora.

Som l’únic municipi de l’Àrea Metropolitana on el preu baixa de forma tan pronunciada. A municipis veïns com Badalona o Santa Coloma, els preus es mantenen o pugen lleugerament. A l’AMB, la tendència continua a l’alça.
Per tant, la caiguda de preus a Sant Adrià no reflecteix un accés més fàcil a l’habitatge, sinó un símptoma d’un mercat que s’ha estancat.
La raó principal? No hi ha pràcticament promoció nova. El parc d’habitatge disponible és antic, i bona part de l’oferta es basa en pisos de segona mà.
Això fa baixar el preu mitjà, sí, però a costa de degradar l’atractiu del municipi i limitar la capacitat d’atreure nova població i dinamisme econòmic.
És cert que projectes com el pla urbanístic de les 3 Xemeneies o de la Fàbrica de Cartró són espais que aportaran noves promocions a la ciutat que seran oxigen pel que fa a l’oferta de nou habitatge.
El que també ens reforça en el vot favorable que ERC Sant Adrià va fer al PDU de les 3 Xemeneies com a eina de lluita contra la gentrificació i com a element per destensar el mercat i ajudar a generar l’oferta que Sant Adrià necessita tant de lloguer com de compra. Tant d’inversió pública com privada. De fet, això és herència de la presidència republicana a la Generalitat.
Pot preguntar-se, doncs, quin és o serà el paper de Salvador Illa i el PSC, davant d’aquestes dades i realitat al nostre municipi. L’anunci d’un pla de xoc de 50.000 habitatges públics fins al 2030, està envellint malament, perquè encara no sabem ni on ni quan es construiran. Els anuncis estan bé, però calen accions de forma immediata que no arriben.
Evolució del preu mitjà de lloguer a Sant Adrià de Besòs (2004-2024)
Mentrestant, el lloguer s’encareix com mai. El 2024, el preu mitjà a Sant Adrià se situa en 876 €/mes. És el valor més alt de tota la sèrie històrica. Un contrasentit aparent: la compra cau, el lloguer puja. Però no és tant una paradoxa com un desequilibri greu entre oferta, demanda i manca de política pública efectiva.

Molts petits propietaris deixen de veure atractiu el mercat del lloguer quan es limiten rendibilitats i s’incrementa la inseguretat jurídica. El resultat? Pisos buits o directament retirats del mercat, i una oferta encara més reduïda.
Aquest còctel ens apropa a un escenari perillós: la gentrificació inversa. Un terme encara poc conegut, però amb efectes devastadors: no arriba gent amb més poder adquisitiu, sinó que marxa qui pot pagar. Ens buidem de veïns, d’oportunitats i de futur. Ens apropem més a ser la ciutat sense ànima, una ciutat dormitori que a alguns els interessa que siguem.
Reflexions finals
El dret a l’habitatge no es pot garantir només amb bones intencions. Cal una estratègia integral que implica incentivar nova promoció pública i privada, apostar decididament per la rehabilitació del parc antic, oferir condicions segures perquè els petits propietaris confiïn en el lloguer com una via viable i garantir habitatge assequible i de qualitat per a famílies, joves i classe mitjana.
I em vull aturar un moment aquí perquè des d’ERC l’any passat vàrem proposar una desgravació a l’IBI condicionada a llogar, socialment, els pisos buits, proposta que va ser rebutjada pel PSC. Hi ha marge per a la imaginació i la implantació de mesures eficaces per facilitar l’accés a l’habitatge a tothom.
No ens podem permetre ser una ciutat que expulsa els qui hi volen viure. Cal lideratge i visió per fer de Sant Adrià un municipi que no només resisteix, sinó que construeix futur.
Fonts
Totes les dades que s’expliquen en aquest article són extretes de l’estudi: Àrea Metropolitana de Barcelona. (2025). L’habitatge a l’AMB: Evolució dels preus de venda i lloguer. RECAM. https://recam.amb.cat/items/7c587a57-481d-482e-8c51-3d9165872c82